Viladrau - La Garriga 2010: la crònica

El diumenge 14 de febrer vaig poder gaudir de la primera marxa de la temporada 2010: la clàssica Viladrau - La Garriga. La cosa no pintava massa bé inicialment: no estava clar el temps, previsions de nevades, molt de fred... Però quan a les 6.15h a.m. vàrem arribar el Josep i jo a La Garriga, només en veure la cua ja et passen tots els mals i la mandra d'aixecar-se aviat.

Fred feia. Molt fred. Segons ens han dit alguns amics, a les 9.30h del matí al Pla de l'Ase Mort, al començament del Pla de la Calma estàvem a -6ºC! O sigui que de bon matí a Sant Segimon rasqueta si feia. Quan arribes a les 6.15h t'estalvies algunes cues de l'autocar. Però per altra banda, en fas algunes pujant cap a Sant Segimon. La trobada amb el Francesc i el Ramon a la cua va animar-nos encara més. Ells volien anar per feina. I tot just baixats de l'autocar,a les 7.15, varen sortir trotant a bon ritme. El Josep i jo ens ho vàrem prendre amb més calma.

Tot just després de la coca, ja va començar a aparèixer la neu. Realment l'entorn era fantàstic i el dia que ja clarejava prometia ser ben obert. El creuament del riu, tram força gelat, va fer-se amb molta precaució. I poc a poc vàrem arribar a Sant Segimon. el gruix de neu era considerable. Mentre admirava el paisatge un company senderista em va saludar ja que llegia el nostre bloc i em va reconèixer. No us negaré que em va fer força il·lusió. I d'aquí i amb un bon gruix de neu a buscar Collformic.

La baixada fins a Collformic va ser força espectacular. Si no li pregunteu al Josep amb les seves aterrisades degut a les plaques de gel. Sembla que els agafava totes! sort que no es va fer mal. Al pla de l'Ase Mort l'entrepa de botifarra i el porró i de vi feia passar els 6 graus sota zero que hi teníem. De totes maneres, el Josep i jo per por a refredar-nos no vàrem parar i ens vàrem crospir l'entrepà mentre anàvem xino-xano cap al Pla de la Calma. Pensava que aquí ja estaria millor però la veritat és que estava encara algun tram gelat i amb una mica de neu per la pista. Això si unes panoràmiques del Matagalls fantàstiques.

A mig Pla de la Calma (sobre el km 12 de marxa) ja ens vàrem començar a animar i vàrem començar a trotar una mica, als plans i les baixades, fins arribar a l'Alzina. Els càntirs estaven gelats. Vàrem agafar un parell de talls de taronja i, ara sí, cap avall tot corrents. De baixada vàrem arreplegar al Quique i a l'Ignasi, que havien sortit uns 35 minuts abans i que ja ens varen acompanyar a bon ritme fins a La Garriga. Així que pràcticament tota la pista de baixada fins a Sant Cristòfol i també després l'entrada fins la plaça de l'Esglèsia la vàrem fer corrents els quatre.

A la plaça de l'Esglèsia ens esperava la pobra Elvira, mig morta de fred, ja que havia sortit amb els primers autocars i ja feia estona que ens esperava. A més, em va comentar que la Dolo, el Juanito i l'Olga l'havien apretat des de l'Alzina i havia baixat força ràpid.

Total una primera marxa de la temporada força bonica, de 30km i 1535 metres de desnivell positiu i tot i anar tranquils per precaució de la neu, ens ho vàrem fer amb 5 hores i 7 minuts, el Josep i jo. Ara ja pensant en què fer properament: si anar cap a la Cabrilenca per anar seguint progressivament preparant-nos per La selva del Camp de finals de març o buscar alguna cosa més intermitja. L'objectiu és anar posant desnivell i duresa a poc a poc per no trencar-nos abans d'hora...

Salut i km!