Viladrau - La Garriga 2012: la crònica

Prometien fred i el vàrem tenir. Però...quin dia!! Excepcional. Meravellós. Dia obert, sense una gota de vent i amb uns paissatges fantàstics. Com sempre una organització a l'alçada i una travessa ja clàssica que deixo de repetir-la any rere any. quatre paraules per la Viladrau - La Garriga 2012.

A les 4:00 am sortia de casa. Volia arribar aviat per poder agafar els primers autocars. Tot i així la gent matina i em va tocar el quart. A la cua em vaig trobar un altre Trailer La Salle, en Vicenç, i la vàrem fer petar fins a l'autocar. Cap a les 5:30 devíem agafra l'autocar i sobre les 6:15-6:20 ja estàvem a Viladrau per començar la travessa. En sortir de l'autocar força fred pel contrast (suposem per sota els -8ºC mínim). Però entre que arrenques a caminar i tot el fred passa de seguida.

En un no res vàrem arribar a l'esmorzar: aquest any amb unes pastes i xocolata desfeta. Vaig agafar un parell de pastes i cap amunt, que ens esperen uns 600 metres de desnivell fins a Sant Segimon! Vaig pujant a bon ritme (en Vicenç fa estona que s'ha posat a córrer i ha marxat disparat) i la pujada se'm fa força còmode. Arribo a Sant Segimon que ja clareja i trepitjant força neu, potser menys però que fa 2 anys.

Comença a lluir el sol i no paro fins arribar a Collformic (km 9). Allí aprofito per posar-me les ulleres de sol i agafar la càmera de la motxilla per fer 4 fotos. El paisatge s'ho val. Un dels organitzadors diu que estem a -8ºC i que a Sant Segimon s'estava per sota del -10ºC. Agafo la botifarra, un bon trago d'aigua, un altre del porró de vi i segueixo a buscar el Pla de la Calma. Cel net, sense vent i pràcticament sol. Quina tranquil·litat. començo a córrer (bé a trotar) admirant tot l'entorn. Algun runner em passa i algun altre deixo enrera. Vaig travessant el Pla de la Calma gaudint del moment i vigilant no agafar entre la neu alguna part més gelada que més d'una patinada he vist per allà. Avanço ràpid però menys del que voldria per precaució.

Amb tot això em planto ja a l'Alzina (km 18) on aprofito per menjar una mica de taronja i veure algun glop de l'aigua del càntir, que no sé si està més glaçada que la meva de la cantimplora. Sense perdre gaire més temps tiro cap avall. Sol i corrent pels senders de baixada t'omple d'energia. Les vistes fan la resta...

Agafo de nou la pista que ens porta cap al darrer control abans de l'arribada, a Sant Cristòfol (km 25 aproximadament). Després d'una patinada perillosa en baixada em passa la fiera del Ramon! Cony, ha sortit molt més tard que jo i ja està aquí. Estàs fort company!! A Sant Cristòfol ja no el veig. Bec una mica d'aigua del càntir i cap a La Garriga, que només queden 7km. I ja fins abaix corrent.

A l'arribada em trobo al David! No sabia que l'Elvira havia vingut! Es veu que ha sortit força tard... Ens fem una foto però tot i estar segons marca el termòmetre de la plça a uns +3ºC, m'està agafanty tot el fred que no he tingut a la cursda. Així que no l'he poguda espera. Em sap greu Elvira!!

Després també m'assabento que la nova Trailera La Salle Lourdes també ha vingut! entre la Lourdes, el Ramon, el Quique i el Francesc...bona colla!!

En resum, una meravellosa travessa i satisfet. Encara no estic en forma però m'ho he passat de conya i he recarregat piles per tota la setmana... ara a entrenar per anar agafant el puntet...i d'aquí poc més!!