Xerrada de la Mònica Aguilera al CEI

El divendres 11 de març a les 19.00h el Casino de La Floresta (Sant Cugat) va estar l’escenari de la ponència “Vivències a les curses de llarga distància” presentada per l’esportista catalana Mònica Aguilera. L’actual guanyadora de la Marathon de Sables 2010, que acaba d’arribar a Barcelona després de guanyar també la cursa d’ultradistància The Coastal Challenge a Costa Rica, ens ha estat explicant la seva experiència esportiva que l’ha portat arreu del món conseguint podis en diferents modalitats esportives.

Amb la presentació del President del Club Excursionista Independent, el Xavi Sans, primerament la Mònica ens va oferir una passada d'imatges de diverses curses, fent especial èmfasi a la Marathon Des Sables 2010 (que la Mònica va guanyar) però sense descuidar les 100 Milles de l'Himalaya, The Coastal Challenge a Costa Rica o la Travesía de Los Andes a Xile.

A més d'aquesta part molt interessant, després va haver-hi el torn de preguntes on li varen preguntar pràcticament de tot a la Mònica: durada dels entrenaments, si feia bicicleta, si era professional de l'esport, etc.  La veritat és que la mònica amb una senzillesa i simpatia grans es va donar unes quantes idees i lliçons que, tot i estar a anys llum d'ella, sempre van bé pels que ens agrada el tema de les marxes de resistència o ultratrails.

Potser les idees que més en varen agradar o sorprendre van estar relacionades amb el tipus d'entrenaments. Curiosament la Mònica és una persona que entrena molt però no fa tirades "llargues" en els seus entrenaments, com sí que ho fan el Kilian Jornet o el Miguel Angel Heras per exemple.  Com deia ella el més important és que cadascú descobreixi el tipus d'entrenament que li va bé i sobretot una frase: "tot suma!". Qualsevol cosa que facis, caminant, corrent, nedant o en bici suma de cara a preparar-se.

També interessant la seva visió que comencen a haver-hi proves que ja superen tots els límits i que si vas a competir-les l'únic que pots aconsegir és una lesió.  hi estic particularment d'acord. Sembla que ara que estan de moda els reptes, a veure qui la fa més dura, més bèstia o més llarga sembla que sigui l'única cosa important. Si les ultratrails ja són de per si dures, no cal passar-se més.

Res, una vetllada de divendres molt agradable i només ens resta agrair al CEI l'haver pogut tenir a prop i haver pogut conversa amb una de les esportistes femenines catales més importants, tot i que ja sabem que sense renom per la majoria ja que és un esport minoritari i que no dóna diners...una llàstima.